Contribuïm a la gestió forestal sostenible en matèria de prevenció d’incendis forestals, mitjançant la integració de la ramaderia en el manteniment d’infraestructures contra incendis, promovent plans de pastura –és a dir, nombre de pastors, nombre d’animals i dimensions de la superfície a pasturar- tècnicament i econòmicament viables, subordinades a la capacitat de maneig d’un ramat de cabres i un d’ovelles (de raça autòctona) que pugui assumir un equip de pastors, amb uns drets socials i laborals garantits, i formats en el maneig de bestiar per als ecosistemes forestals de la muntanya mediterrània, i aquells espais considerats amb risc d’incendi, tant en els espais recollits a la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana, com els Perímetres de Protecció Prioritària que s’executen a partir del Decret 64/1995 i àrees tallafocs dels boscos catalans, de titularitat pública o privada, així com els punts crítics definits pel GRAF (Grup de Reforç d’Actuacions Forestals del Cos de Bombers de la Generalitat)
El primer pas que cal fer per al desenvolupament d’aquest projecte, és detectar i definir tots aquells elements que poden determinar la viabilitat del mateix.
Per la integració de la ramaderia en el pasturatge contra incendis en el manteniment de les franges de baixa combustibilitat (PPP i tallafocs), calen unes tasques prèvies de tipus administratiu (informació i acord amb ajuntaments, propietaris forestals, ADF, pastors, etc.). Així mateix, cal determinar si existeix una disponibilitat farratgera suficient i les infraestructures (punts d’aigua, zones de pernoctació del ramat, zones de pas entre conreus, infraestructures o àrees a respectar per interès particular o públic, etc.) necessàries per fer possible la pastura d’aquestes franges de forma continuada al llarg dels anys.
De la mateixa manera que les màquines de desbrossar són les eines del sistema mecànic per la gestió forestal, els herbívors domèstics (cabres i ovelles) són l’eina d’aquest projecte i, és clar, de les seves qualitats i prestacions en depèn la major o menor capacitat i eficiència del sistema.
Per sobre de tot, els animals han de ser resistents i tenir una interessant i bona capacitat productiva, això mantindrà la viabilitat del projecte. Les nostres races autòctones compleixen aquests requisits. Parlem de la cabra de Rasquera i Pirinenca, i de l’ovella Ripollesa i Xisqueta.
Proposem la utilització de ramats adaptats a les característiques del treball silvícola a realitzar: segons la zona de pastura i el tipus de vegetació existent ens caldrà treballar amb cabres o ovelles, doncs les aptituds i qualitats de cada espècie animal és diferent, i té els seus avantatges i inconvenients.
Encara que, per damunt de tot, es tracta de la protecció de recursos genètics pel futur, es tracta d’eficiència, d’adaptabilitat, de salut, de capacitat reproductiva, de suficiència alimentària, etc. Es tracta doncs, de viabilitat i també de diversificació de producte i, per tant, de rendibilitat.
Cal remarcar la qualitat dels productes que es poden obtenir de la seva explotació, els quals presenten valors diferencials que els poden permetre d’obtenir un preu superior que faci possible la seva explotació econòmica.
Abans que el ramat comenci a pasturar, un enginyer forestal analitza el terreny i determina les zones a pasturar, tenint en compte la proximitat d’allotjaments, corrals, tancats i punts d’aigua on abeurar, la càrrega ramadera, etc. elaborant així un estudi tècnic previ, que garanteixi la idoneïtat de la introducció del ramat a la zona.
El pas del ramat es fa sense pastor elèctric, degut al cost i la complexitat de la instal·lació d’aquest. A més com a pastors que som i volem seguir sent-ho, per a nosaltres el principal valor que aporta el projecte és la reivindicació de la figura del pastor. És així això, sense l’ofici del pastor, aquest projecte (i cap altra que pretengui integrar animals i vegetals en la muntanya dels ecosistemes forestals mediterranis) no té sentit ni futur.
Ramats al Bosc vol revaloritzar l’ofici de pastor, reinventar-lo més que no pas recuperar-lo; això vol dir que el pastor ha de tenir unes condicions de treball dignes, amb uns drets laborals i socials reconeguts.
Ramats al Bosc proposa dues modalitats per executar el projecte:
-Nosaltres posem el ramat, el pastor, els gossos i infrastrucutures mòbils (corral, pleta, abeuradors i menjadores). Es contracta la feina i nosaltres la duem a terme.
-Si qui ens contracta –administració pública o particular- mostra interés i afinitat amb el projecte, dissenyarem conjuntament una estratègia per tal de poder formar –o reciclar- un pastor que assumirà la feina i compartirà la missió de Ramats al Bosc. S’ acompanyarà en tot moment el procés de formació del pastor i se li donarà recolzament allà on calgui.
En aquest sentit s’ha redactat un pla d’ocupació que compleix un triple objectiu:
En primer lloc, la contractació d’aquestes persones permetria incorporar població al mercat laboral.
En segon lloc, la contractació d’aquestes persones permetria que un cop formades en la pràctica del maneig d’un ramat pels boscos catalans al costat d’un pastor, aquest, pogués absentar-se uns dies, suficients per gaudir d’unes justes i merescudes vacances. Per tant, es milloraria la qualitat de vida dels pastors que s’incorporessin a aquesta prova pilot.
I un tercer i últim objectiu, més ideal que pragmàtic, seria que el fet de formar a persones joves en l’ofici de pastor, i garantir-los des del principi un sistema de treball que els otorga uns drets socials i laborals, faria possible a mig-llarg termini, que aquestes persones agafessin el relleu generacional de moltes de les explotacions amb un futur compromès, o bé amb un esperit d’emprenedoria que s’establissin pel seu compte.