El projecte Ramats al Bosc, neix en un territori molt concret. Al terme municipal de Querol (Alt Gaià), un indret fortament despoblat (7 habitants per km2) i dibuixat per un paisatge inhòspit que no pas hostil; cingles, boscos, rius, feixes abandonades, massos aterrats... i també està reseguit per un conjunt de camins on antigament i per segles dels segles (si cap polític determina el contrari) transitaven milers de caps de bestiar d’ovelles i cabres, de ramats que a l’estiu pugaven a les muntanyes del pre-pirineu i pirineu (Castellar de n’Hug, la Molina...) i a l’hivern baixaven a la costa (Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Viladecans...) així succesivament durant segles, caminant sempre rera l’herba. Era la transhumància, i és part de la nostra història.
Aquests camins són encara presents a tota la península ibèrica, aquí en diem carrerades, al nord cabaneres, a ponent ligallos, al sud cañadas...
Ens agradaria molt poder dir que cada muntanya i cada bosc té el seu ramat que el manté “net” (pasturat), però la realitat ens imposa uns altres límits, i com que la idea és extendre el projecte allà on convingui, ens hem vist amb la necessitat de moure’ns amb el ramat, i d’aquí l’obligació si volem sobreviure, neix la reivindicació de recuperar els antics camins ramaders que permetien el trànsit de bestiar de punta a punta del país.
És un gest en pro de la memòria històrica d’aquesta nostra terra, i un patrimoni cultural que no volem ni podem deixar perdre.